FLUOR

Característiques generals

Símbol: F
Procedència del nom: Del llatí fluor, de fluere, que significa ‘fluir’
Descobridor o descobridora: Henri Moissan (1852-1907)
Any de la descoberta: 1886
País de la descoberta: França
Descripció: Gas de color groc pàl·lid, corrosiu, molt tòxic i d’olor penetrant i irritant; el no-metall més reactiu


Propietats

Nombre atòmic: 9
Massa atòmica relativa: 18,9984 uma
Punt de fusió: 53,6 K / –219,56 ºC
Punt d’ebullició: 85 K / –188,16 ºC
Densitat: 1516 kg m–3 (20 ºC)
Estats d’oxidació: –1
Electronegativitat (escala de Pauling): 3,98
Potencial d’ionització: 17,42 eV
Configuració electrònica: [He]2s22p5
Duresa (escala de Mohs):
Potencial normal de reducció: + 2,87 V ½F2 | F
Conductivitat tèrmica: 0,03 J m–1 s–1 ºC–1
Conductivitat elèctrica: 0,0 mΩ–1 cm–1
Calor específica: 752,40 J kg–1 K–1
Calor de fusió: 1,0 kJ mol–1
Calor d’evaporació: 6,5 kJ mol–1
Calor d’atomització: 79,0 kJ mol–1
1a energia d’ionització: 1681 kJ mol–1
2a energia d’ionització: 3374,1 kJ mol–1
3a energia d’ionització: 6050,3 kJ mol–1
Afinitat electrònica: 328 kJ mol–1
Radi atòmic: 0,57 Å
Radi covalent: 0,72 Å
Radi iònic: F-1 = 1,31 Å
F+7 = 0,07 Å
Volum atòmic: 17,1 cm³ mol–1
Polaritzabilitat:   0,6 ų


Isòtops més abundants

Nucli: 18F 19F
Massa isotòpica:   18,998
Abundància: 0 % 100 %
Mitjana de vida: 109,7 m estable


Enllaços covalents

Entalpia d’enllaç

F—F: 159 kJ mol–1
F—O: 190 kJ mol–1
F—N: 272 kJ mol–1
C—F: 484 kJ mol–1


Estructura cristal·lina

 

 

Fotografia del fluor

 

Henri Moissan

 

Àtom de fluor ( [He]2s22p5 )