BERIL·LI

Característiques generals

Símbol: Be
Procedència del nom: Del grec béryllos, una pedra semipreciosa
Descobridor o descobridora: Friedrich Wöhler (1800-1882) i A. A.Bussy
Any de la descoberta: 1828
País de la descoberta: Alemanya i França
Descripció: Metall dur i trencadís de color blanc grisós


Propietats

Nombre atòmic: 4
Massa atòmica relativa: 9,012182 uma
Punt de fusió: 1551 K / 1277,84 ºC
Punt d’ebullició: 3243 K / 2969,84 ºC
Densitat: 1848 kg m–3 (20 ºC)
Estats d’oxidació: +2
Electronegativitat (escala de Pauling): 1,57
Potencial d’ionització: 9,32 eV
Configuració electrònica: [He]2s2
Duresa (escala de Mohs):
Potencial normal de reducció: –1,85 V Be2+ | Be
Conductivitat tèrmica: 201,00 J m–1 s–1 ºC–1
Conductivitat elèctrica: 250,0 mΩ–1 cm–1
Calor específica: 1881,00 J kg–1 K–1
Calor de fusió: 9,8 kJ mol–1
Calor d’evaporació: 309,0 kJ mol–1
Calor d’atomització: 324,0 kJ mol–1
1a energia d’ionització: 899,4 kJ mol–1
2a energia d’ionització: 1757,1 kJ mol–1
3a energia d’ionització: 14848,3 kJ mol–1
Afinitat electrònica: 0 kJ mol–1
Radi atòmic: 1,12 Å
Radi covalent: 0,9 Å
Radi iònic: Be+2 = 0,30 Å
Volum atòmic: 5 cm³ mol–1
Polaritzabilitat:   5,6 ų


Isòtops més abundants

Nucli: 7Be 9Be 10Be
Massa isotòpica: 7,017 9,012 10,014
Abundància: 0 % 100 %  
Mitjana de vida: 53,37 d estable 2,5 × 106 a


Enllaços Covalents

Entalpia d’enllaç

Be—H: 226 kJ mol–1
Be—O: 523 kJ mol–1
Be—F: 615 kJ mol–1
B—Cl: 293 kJ mol–1


Estructura cristal·lina

 

 

Fotografia del beril·li

 

Friedrich Wöhler

 

Àtom de beri·li ( [He]2s2 )