ÀSTAT

Característiques generals

Símbol: At
Procedència del nom: Del grec astatós, que significa ‘inestable’
Descobridor o descobridora: D. R. Carson, K. R. MacKenzie i Emilio Segrè (1905-1989)
Any de la descoberta: 1940
País de la descoberta: Estats Units d’Amèrica
Descripció: Element radioactiu, el més pesat dels halògens i tan volàtil com el iode


Propietats

Nombre atòmic: 85
Massa atòmica relativa: [210] uma
Punt de fusió: 575 K / 301,84 ºC
Punt d’ebullició: 610 K / 336,84 ºC
Densitat:
Estats d’oxidació: –1, +1, +3, +5, +7
Electronegativitat (estat de Pauling): 2,2
Potencial d’ionització: 9,5 eV
Configuració electrònica: [Xe]4f145d106s26p5
Duresa (escala de Mohs):
Potencial normal de reducció: +0,70 V HAtO | At2 solució àcida
Conductivitat tèrmica:
Conductivitat elèctrica:
Calor específica:
Calor de fusió: 2,93 kJ mol–1
Calor d’evaporació:
Calor d’atomització: 92,0 kJ mol–1
1a energia d’ionització: 890 kJ mol–1
2a energia d’ionització:
3a energia d’ionització:
Afinitat electrònica: 270,2 kJ mol–1
Radi atòmic: 1,43 Å
Radi covalent: 1,45 Å
Radi iònic:
Volum atòmic:
Polaritzabilitat:   6 ų


Isòtops més abundants

Nucli: 210At 211At
Massa isotòpica:   210,99
Abundància: 0 % 0 %
Mitjana de vida: 8.3 h 7.21 h


Enllaços covalents

Entalpia d’enllaç

At—At: 110 kJ mol–1

 

 

Fotografia de l’àstat

 

Emilio Segrè

 

Àtom d’àstat ( [Xe]4f145d106s26p5 )