Des d’un punt de vista formal, la Societat Catalana de
Química (SCQ) comença la seva existència arran de la
decisió que pren la Junta de Govern de la Societat Catalana
de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques
(SCCFQM) el dia 6 de desembre de 1982. En l’acta de la
reunió, el secretari reflecteix que «a la vista de la història
de cadascuna de les seccions, la pràctica des de fa anys
de vida autònoma, l’elevat nombre de socis, i fent-se
ressò dels acords de les respectives juntes, s’acorda per
unanimitat demanar a la Secció de Ciències de l’IEC la
reestructuració de la Societat, mitjançant la constitució
de les societats filials següents: Societat Catalana de Química,
Societat Catalana de Física, Societat Catalana de
Matemàtiques i Societat Catalana d’Enginyeria».
Aquesta demanda d’autonomia s’establia just en el
marc de les celebracions del cinquantenari de la
SCCFQM (curs 1982-1983), bé per atzar, bé per raons
estratègiques. La visió, les necessitats, i per què no, els
interessos dels socis de les filials, que eren els qui de veritat
donaven vida activa a la SCCFQM i en certa manera
a l’IEC, no coincidien amb el que pensava el Ple de
l’Institut. El paper que l’IEC havia de tenir en la política
científica catalana encara estava per definir, i en l’escena
política tothom volia agafar posicions, tant al capdavant
de la Generalitat com al capdavant del Govern
central. Per cert, cal no oblidar que precisament el Govern
central acabava de canviar de color, i això donava
noves expectatives al mateix temps que la possibilitat de
canvis dràstics o inesperats.
D’altra banda, l’existència d’altres societats filials que
també abastaven diverses disciplines com, entre d’altres,
la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials,
feia que l’acció de dotar d’autonomia una d’aquestes
societats actués com a precedent perquè totes les
societats filials es fragmentessin, fet que comportaria un
augment en la dificultat de control de les noves societats
per part de l’IEC.
En aquesta època, la Secció de Química estava dirigida per
Carles Solà, com a president; Joaquim Sales, com a secretari
d’actes, i Miquel Àngel Pericàs, com a secretari redactor.
Un conjunt molt representatiu dels Països Catalans;
com deia Enric Casassas, només faltava un representant
de la Catalunya Nord. Des de la Secció de Química, ells
varen ser els qui presentaren davant la presidència de la
SCCFQM i de l’IEC la voluntat dels associats d’esdevenir
una Societat Catalana de Química autònoma.
El juliol de 1985 va ésser convocada una Assemblea General
de socis de la SCCFQM per tal de tractar la renovació
de càrrecs. Per al càrrec de president es presentà
un únic candidat, Joaquim Sales. Tal com estableixen els
Estatuts, en la presentació de la candidatura calia explicitar
un programa d’actuació. El programa polític presentat
se centrava en quatre punts: 1) impulsar els acords
presos per les juntes directives de les seccions de la
SCCFQM en el sentit d’aconseguir, per part de l’IEC, el
reconeixement de la pròpia identitat i la constitució de
les societats respectives; 2) promoure i facilitar el paper
de les societats filials com a conducte de les opinions i
propostes dels científics catalans cap a l’IEC per tal d’incidir
en l’elaboració de la política científica de Catalunya;
3) fomentar l’extensió de la SCCFQM a tot l’àmbit
dels Països Catalans, i 4) iniciar un debat ampli sobre el
paper que han de tenir les societats científiques en un
país de les característiques del nostre.
Després de l’estiu va quedar perfilada la nova Junta de la
SCCFQM amb Joaquim Sales com a president, Francesc
Gacia com a secretari, Claudi Alsina com a vicesecretari,
Albert Manich com a tresorer i Carme Xaus com a directora
de publicacions. Pel que fa a la Secció de Química,
Miquel Àngel Pericàs fou nomenat president, Miquel
Seco, secretari d’actes, i Manuel Poch, secretari redactor.
La nova Junta de Govern aprovava, a mitjan octubre,
que l’acte d’inauguració del curs fos a càrrec d’una personalitat
del Govern central i que el tema se centrés en la
Llei de la ciència que aleshores es discutia al Govern. La
persona invitada fou Alfredo Pérez Rubalcaba, que aleshores
ocupava el càrrec de secretari d’Estat d’Universitats.
Aquesta Junta fou la que va pressionar i donar l’última
empenta per arribar a la separació de les seccions de la
SCCFQM. Així, el 18 de juny de 1986 es reuní la Junta
de Govern de la SCCFQM per tal que el seu president
informés del possible acord del Ple de l’IEC d’accedir al
desig manifestat per la SCCFQM de convertir les quatre
seccions en quatre societats filials. A fi de preparar
el protocol de transitorietat i els estatuts que haurien
de regir les futures societats, es creà una comissió formada
pels presidents de les seccions i el president de la
SCCFQM.
Finalment, el 30 d’octubre de 1986, Joaquim Sales,
com a president, s’acomiadava de tots els socis de la
SCCFQM en una carta en la qual anunciava l’acord del
Ple de l’IEC sobre la creació de les quatre noves societats
filials i que, fins a l’elecció de les juntes de govern d’aquestes,
les juntes de les seccions actuarien com a comissions
gestores.
El mes següent, el president de la SCCFQM i els presidents
de les quatre societats, Josep Rivera, Miquel
Àngel Pericàs, Joan Girbau i Estanislau Tomàs, feien
públic un protocol, condició establerta pel Ple de l’IEC,
amb l’objectiu de constituir un Comitè d’Enllaç per
mantenir i potenciar activitats interdisciplinàries, així
com la voluntat de sostenir la publicació d’un butlletí
conjunt, per la qual cosa es creava un Comitè de Redacció
integrat per representants de cadascuna de les
societats i un director de publicacions amb caràcter
executiu.
A partir d’aquest moment, el Butlletí de la Societat Catalana
de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques
canvià de nom i va esdevenir el Butlletí de les Societats
Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia,
encara que mantingué la numeració correlativa de
l’anterior. El primer número publicat amb el nou nom
fou el corresponent a la V Trobada de Prada 1986 (vo-
lum IX, núm. 1) sobre «Recerca experimental en física i
química en el camp de la ciència de materials».
Així, doncs, la Comissió Gestora de la Societat Catalana
de Química va engegar el procés d’eleccions de la que seria
la primera Junta de Govern de la SCQ. El 4 de juny
de 1987 va tenir lloc una reunió de tots els membres de
la SCQ que havien mostrat interès per participar en la
gestió de la Societat. Fruit d’aquesta reunió va ser la confecció
d’una única candidatura, encapçalada per Josep
Maria Ribó.
La mecànica de votació proposada va ser, com en ocasions
anteriors, la del vot per correu. Dels aproximadament
tres-cents socis que tenia la Societat, es varen rebre
cent deu butlletes de vot. Amb cent un vots favorables,
set en blanc i tres de nuls, es va proclamar la composició
de la Junta, primera de la nova Societat Catalana de
Química, que va ser comunicada als socis el mes de febrer
de 1988.
A la primavera de 1986 la Junta de l’encara Secció de
Química havia tirat endavant una iniciativa per a integrar
en un grup de treball específic els socis interessats
en els problemes de la química pel que fa a l’ensenyament
secundari. Es creia que el tema era de molta importància
tant per la repercussió en l’ensenyament de
química a l’àmbit universitari, on una reforma dels ensenyaments
era molt propera, com pel que fa a la imatge
de la química en la societat. D’altra banda, es va considerar
interessant la formació d’un grup de treball sobre
la química en el context comú entre universitat i indús-
tria. Encara que la nova Junta va esforçar-se molt en el
bon funcionament d’ambdós grups, malauradament
no va tenir èxit. En el primer cas es varen arribar a convocar
mitja dotzena de reunions, però el projecte no va
acabar de cristal.litzar. Diferents aspectes relacionats
amb la densitat d’oferta de cursos a Barcelona i la seva
àrea d’influència, l’aprofitament curricular possible
del professorat d’ensenyament mitjà i la distància física
de molts instituts i escoles d’arreu de Catalunya, suggerien
la necessitat de pensar noves estratègies i formes
d’actuació. L’esforç que requeria organitzar les accions
en aquest nou marc de necessitats va sobrepassar les
possibilitats dels components del grup de treball.
Pel que fa al grup de treball Universitat-Indústria, val a
dir que el problema se centrava en l’escassíssim nombre
de socis que realitzaven la seva tasca professional a la indústria.
És per això que l’activitat bàsica de la Societat
se centrà en la recerca, i es va donar prioritat a les iniciatives
que afectaven temes de química aplicada o mètodes
experimentals.
L’any 1988, el Grup Català de Química Quàntica de la
Secció de Ciències de l’IEC va demanar a la Junta la possibilitat
de tenir un suport administratiu des de la SCQ.
La Junta va valorar molt positivament les accions que
havia engegat aquest grup i va decidir d’oferir-li suport.
Per tal de facilitar als seus membres la consulta del
Quantum Chemistry Library Data Base, que finançava
l’IEC, aquesta base de dades, que recollia els resultats
de càlculs ab initio, va ser implementada en el llavors
competitiu ordinador IBM 3090 de la Universitat de
Barcelona. Això permetia que els resultats de les consultes
que feien els membres del Grup poguessin ser enviats
a través de la xarxa EARN als ordinadors d’arreu
del país.
L’any 1989 va ser l’Any Lavoisier. Totes les societats de
química d’arreu del món li varen retre homenatge. Feia
dos-cents anys que Antoine Lavoisier publicà el Traité
élémentaire de chimie (març de 1789). La reflexió sobre
els elements que componen la ciència i sobre el procés de
generació del coneixement científic que es troba en el seu
Discurs preliminar es pot considerar generadora d’una
revolució científica. La nostra Societat no podia restar
indiferent i també s’afegí al moviment general mitjançant
l’edició facsímil de la traducció catalana de la
primera part del llibre de Lavoisier, feta l’any 1919 a iniciativa
de la Societat de Química de Catalunya, per Miquel
A. Baltà i Florenci Coma i dedicada a Manel Dalmau,
primer president d’aquella Societat. Ells havien de
trobar la raó de ser d’una Societat de Química d’expressió
catalana en els primers paràgrafs del llibre de Lavoisier,
on escriu: «[...] com que són els mots els que conserven
les idees i les transmeten, resulta que hom no pot
perfeccionar el llenguatge sense perfeccionar la ciència,
ni la ciència sense el llenguatge». Com no podia ser d’altra
manera, la conferència inaugural del curs 1989-1990
estava centrada en aquest tema i s’intitulà A. L. Lavoisier
i els aspectes sociològics de la revolució química. La
impartí Enric Casassas a la seu de l’IEC.
Els Estatuts de la SCQ, una vegada ajustats a les directrius
dels Estatuts de l’IEC, es varen aprovar en l’Assemblea
General de la Societat el 12 de febrer de 1991 i foren
ratificats pel Ple de l’Institut el 5 d’abril del mateix
any. En l’article 8 es defineix una nova figura anomenada
delegat de l’IEC: «Un membre numerari o emèrit de
l’IEC, elegit per la secció corresponent i ratificat pel Ple,
actuarà com a delegat de l’IEC prop de la Junta Directiva,
i serà el responsable davant de l’IEC de les publicacions
i actes de la Societat [...]». Aquesta figura es veia
com un comissari polític, com una voluntat de control de
l’IEC davant de l’esperada autonomia, però com que el
que es volia estava per sobre d’aquesta situació intervencionista,
es va considerar que no valia la pena establir
una batalla que només portaria l’endarreriment de la separació.
D’altra banda, els Estatuts permetien la participació
del president de la SCQ en les reunions de la Secció
de Ciències i en els plens de l’IEC, la qual cosa podia
contrarestar, en part, el possible intervencionisme del
delegat.
Podem, doncs, considerar que aquesta és la data oficial
de ple reconeixement de la Societat Catalana de Química
com a filial de l’IEC: el 5 d’abril de 1991. Havien passat
més de vuit anys des de la primera vegada que es va
demanar l’autonomia al Ple de l’IEC.
Una de les accions que s’havia desenvolupat en l’època
anterior fou la publicació en català de la Taula periòdica
dels elements. Joaquim Sales i Miquel Àngel Pericàs
no varen escatimar esforços per tal que fos coberta una
necessitat evident per als químics. La publicació a l’any
1985 de la taula periòdica en català ens va omplir d’aquella
sensació de formar part del «fet diferencial».
Hom recorda que les parets dels laboratoris i despatxos
es varen omplir ràpidament amb la taula, mida de pòster,
de colors pastís, i presidida pel pal.ladi com a element
mostra, amb la seva ela geminada que imprimia
caràcter. La taula també es va editar en mida DIN A4, i
va ser distribuïda a totes les universitats i instituts del
país amb l’ajut de la Generalitat. Durant l’any 1990 es
va veure la necessitat de fer una segona edició per tal de
satisfer la demanda existent. Aleshores es va pensar en la
conveniència d’editar la taula, a més, de la mida d’un
mural per tal de penjar-la a les aules i que fos ben visible.
Malgrat les mides (2 × 1 m) s’ha de confessar que la
seva funcionalitat va ser limitada. Massa petita per a
veure-la de lluny amb claredat i massa gran per a trobar
un forat a les classes d’escoles i laboratoris on es pogués
penjar sense problemes.
En el transcurs del curs 1990-1991 van tenir lloc noves
eleccions tal com establien els Estatuts. La nova Junta va
seguir presidida per Josep M. Ribó. Encara que amb noves
incorporacions, la composició no diferia gaire de
l’anterior i, com es pot deduir, la línia que va seguir la
Societat podem dir que va ser continuista. L’actuació se
centrà en l’àmbit acadèmic, amb conferències i cursos,
encara que també es va incidir en problemes aplicats,
com és el cas de l’organització d’un debat amb el tema
Química fina: problemes actuals i de futur, amb partici-
pació de representants de l’Administració, PIMEC, universitats
i empreses privades (febrer de 1992). Posteriorment,
en aquest període també es va organitzar un altre
debat sobre Química fina i medi ambient (juny de 1993),
que va tenir una gran participació, com era d’esperar donada
la polèmica existent.
A l’Assemblea General de socis del dia 30 de març de
1995 es va procedir a la renovació de la Junta de la SCQ,
amb la idea de donar un cop de timó a la línia de treball
i a les activitats de la Societat. En primer lloc, hom va tenir
cura que pràcticament totes les universitats hi fossin
representades, amb un marcat interès per les més allunyades
de la ciutat de Barcelona. Hom volia que la SCQ
fos realment representativa de tots els Països Catalans,
en especial del Principat, atesa la gran dificultat que les
universitats de la Catalunya Nord, del País Valencià i de
ses Illes tinguessin una persona disposada a assistir a les
reunions mensuals que es pensaven programar.
En segon lloc, hom tenia clara la idea que la SCQ havia
d’actuar en tots els àmbits en què es conreava la química.
És per això que es va tenir cura que hi fos representat,
a banda del personal universitari, el dels centres
d’investigació (CSIC), el dels centres d’ensenyament
mitjà i el personal que realitzava la seva tasca a la indústria.
Així, durant el període 1995-1998 la SCQ va organitzar
un conjunt d’actuacions dirigides al professorat d’ensenyament
secundari sota el títol genèric de Debats de Química
a l’Institut d’Estudis Catalans. L’objectiu fou ac-
tualitzar i ampliar coneixements, i en especial adequar
els continguts al nou pla d’estudis de batxillerat. Temes
com la formulació química, la seguretat als laboratoris
de pràctiques, l’enllaç químic, les propietats dels materials,
l’equilibri de les fases, química bioinorgànica, química
organometàl.lica, química del medi ambient o la
imatge social de la química, foren debatuts amb la presència
de força públic. Val a dir que aquestes jornades
s’organitzaven amb dinar inclòs, cosa que feia que els assistents
tinguessin temps per debatre tant el tema programat
com altres temes i problemes de l’àmbit de l’ensenyament
mitjà (i de parlar amb companys retrobats
després de molts anys).
Amb l’apropament a l’any 2000, es varen programar
una sèrie de conferències amb el títol L’estat de les diferents
àrees de la química a les portes d’un canvi de segle,
en les quals prestigiosos professors varen donar la
seva visió del que hom espera en el desenvolupament
proper de les diferents àrees de la química. Les conferències
varen ser publicades en un número especial del
Butlletí.
Donada la importància que té la indústria farmacèutica
al nostre país, es va organitzar una jornada titulada La
química en la indústria farmacèutica actual i perspectives
de futur. L’objectiu fou oferir als químics un panorama
de les múltiples activitats químiques que acull la indústria
farmacèutica, que inclouen des del disseny i la
síntesi de noves entitats terapèutiques fins a la producció
industrial i el control analític d’aquestes. Hi va haver
força assistència, bàsicament d’investigadors, tenint en
compte les característiques del tema.
Una altra acció que es va considerar apropiada de desenvolupar
va ser l’elaboració d’un diccionari informatitzat
de vocabulari químic en català per tal d’incorporarlo
a l’editor de textos del programa MS Word.
L’any 1995 moria Linus Pauling, conegut arreu del món
pel seu carisma i la seva intel.ligència. La seva figura va
fer que totes les societats químiques li retessin homenatge.
La Societat Catalana de Química també va voler
unir-se a aquest moviment, dedicant-li un volum del
Butlletí de la Societat Catalana de Física, Química, Matemàtiques
i Tecnologia. El seu contingut es va encarregar
a diferents col.legues que varen acceptar desenvolupar
i comentar els principals temes en què Pauling va
treballar i va assolir grans fites.
La Taula periòdica en català necessitava una nova edició,
atès que ja estaven a punt d’exhaurir-se tots els
exemplars de la darrera. La Junta va aprofitar el moment
per a fer una nova edició amb el disseny i la presentació
nous. Aquesta versió presentà novetats significatives,
i incloïa el nom i el símbol assignats recentment
als elements pesants que tenien el nombre atòmic comprès
entre el 104 i el 109, segons els acords presos per la
IUPAC a Ginebra l’agost de 1997. Es varen revisar i actualitzar
algunes dades i es va tenir cura que la distribució
fos arreu dels territoris de parla catalana. El dia de la
seva presentació, a la seu de l’IEC, Pilar González va impartir
una conferència que portava per títol Les mil cares
de la taula periòdica, i els presents varen ser obsequiats
amb una taula periòdica dissenyada segons l’abundància
de cada element a la Terra.
A l’Assemblea General de socis de la SCQ, celebrada el 28
de gener de 1999, es va procedir a la reglamentària renovació
de càrrecs directius. La nova Junta presentà un
major nombre de membres que el que fins ara era habitual.
El motiu principal era poder augmentar el nombre
d’activitats sense que aquest augment demanés una dedicació
de temps incompatible amb la professió pròpia.
Conferències sobre àrees frontereres de la química, infraestructura
docent en català, trobades de joves investigadors,
activitats conjuntes amb el Museu de la Ciència i
de la Tècnica de Catalunya, debats de química i la creació
de la Revista Catalana de Química són algunes de les
activitats que la nova Junta volia desenvolupar.
En la carta de presentació de la candidatura que va ésser
adreçada als socis, la candidata a la presidència indicava
que l’objectiu principal de la Junta era contribuir a establir
les bases perquè la SCQ dugués a terme, en l’àmbit
dels Països Catalans, el paper que correspon avui a una
societat científica en el món occidental. No deixa de ser
interessant observar que aquesta fita ja havia estat definida
el 1985, com s’ha indicat anteriorment, dintre del
programa d’actuació del llavors candidat a la presidència
de la SCCFQM. Hom pot treure la conclusió que catorze
anys no han servit per aclarir quin paper han de tenir les
societats científiques, o almenys la SCQ, en un país de
les característiques del nostre, però cal pensar que l’ob-
jectiu no és fàcil. Les circumstàncies que han envoltat els
químics que s’han dedicat aquests anys a la recerca en les
universitats i en els centres d’investigació del nostre país,
han fet que els seus objectius estiguessin focalitzats cap a
altres punts de mira. Potser ara ha arribat el moment en
què es pot veure més clarament on és el nord.
Activitats
universitat catalana d’estiu de prada de conflent
Les Trobades sobre la Recerca Experimental en Física i Química als Països
Catalans, s’organitzaren com s’havia fet fins l’any 1986, conjuntament
amb la Societat Catalana de Física, a la Universitat Catalana d’Estiu
de Prada de Conflent, i amb l’ajut de la CIRIT. Els temes foren variats,
com podem veure en la relació que segueix:
• VI Trobada (1987), Txernòbil i el seu impacte als Països Catalans.
• VII Trobada (1988), Ciència i tecnologia dels aliments.
• VIII Trobada (1989), La ciència i la tecnologia dels residus i llur transformació.
• IX Trobada (1990), Ceràmiques modernes i llur caracterització.
• X Trobada (1991), Ciència i tecnologia dels sòls, caracterització i interaccions
fisicoquímiques.
• XI Trobada (1992), La física i la telecomunicació.
• XII Trobada (1993), Sensors i biosensors.
• XIII Trobada (1994), Deltes i albuferes als Països Catalans: aspectes
físics, químics, fotoquímics i ecotoxicològics.
• XIV Trobada (1995), La geometria fractal i les seves aplicacions.
• XV Trobada (1996), Txernòbil, deu anys després.
Cal esmentar que gairebé totes les ponències han estat publicades al Butlletí
de les Societats Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia.
Debats
— Primer Debat de Química a l’IEC. Abril de 1996. Taula rodona: Com
i quan s’ha d’ensenyar la formulació química.
• «La seguretat en els laboratoris de pràctiques de química», a càrrec
de Miquel Seco, de la Universitat de Barcelona.
• «Pràctiques alternatives minimitzant els riscos ecològics», a càrrec
de Núria Solsona, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de
Catalunya.
— Segon Debat de Química a l’IEC. Novembre de 1996. El concepte actual
de l’enllaç químic i la relació entre estructura i propietats.
• «Una perspectiva pragmàtica de l’enllaç químic», a càrrec de Pilar
González, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• «Una visió unificadora de l’enllaç químic: de la molècula al sòlid»,
a càrrec d’Agustí Lledós, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• «Estructura i propietats», a càrrec de Jaume Casabó, de la Universitat
Autònoma de Barcelona.
• «Presentació de vídeos didàctics sobre l’enllaç químic», a càrrec de
Miquel Seco, de la Universitat de Barcelona.
• Debat «La teoria de l’enllaç a l’ensenyament secundari», moderat
per Lídia Rodrigo, IES L’Alzina, Barcelona.
— Tercer Debat de Química a l’IEC. Abril de 1997. Els materials i les fases
en què es presenten.
• «Propietats elèctriques, mecàniques i òptiques dels materials», a
càrrec de Walter Gaete, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• «Un món que ens envaeix: els materials polimèrics», a càrrec de
Marina Galià, de la Universitat Rovira i Virgili.
• «L’equilibri de fases en la vida quotidiana», a càrrec de Jaume Puy,
de la Universitat de Lleida.
• Debat «Les fases i els materials», moderat per Lídia Rodrigo, IES
L’Alzina, Barcelona.
— Quart Debat de Química a l’IEC. Desembre de 1997. Les àrees frontereres
de la química inorgànica: la química bioinorgànica i la química
organometàl.lica.
• «La química inorgànica en la biologia i la medicina», a càrrec de
Virtudes Moreno, de la Universitat de Barcelona.
• «La química a Internet», a càrrec de Ramón Yáñez, de la Universitat
Autònoma de Barcelona.
• «La química organometàl.lica: entre la química inorgànica i la química
orgànica», a càrrec de Joan Suades, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Debat moderat per Lídia Rodrigo, IES L’Alzina, Barcelona.
— Quart Debat de Química a l’IEC. Desembre de 1997. Les àrees frontereres
de la química inorgànica: la química bioinorgànica i la química
organometàl.lica.
• «La química inorgànica en la biologia i la medicina», a càrrec de
Virtudes Moreno, de la Universitat de Barcelona.
• «La química a Internet», a càrrec de Ramón Yáñez, de la Universitat
Autònoma de Barcelona.
• «La química organometàl.lica: entre la química inorgànica i la química
orgànica», a càrrec de Joan Suades, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Debat moderat per Lídia Rodrigo, IES L’Alzina, Barcelona.
— Cinquè Debat de Química a l’IEC. Març de 1998. La química i el medi
ambient.
• «Les bases científiques del protocol de Kyoto», a càrrec de Josep E.
Llebot, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• «L’emissió de gasos d’efecte hivernacle. De l’escala global a l’escala
local: exemples a Catalunya», a càrrec de José M. Baldasano, de la Universitat
Politècnica de Catalunya.
• «La química urbana», a càrrec de Xavier Domènech, de la Universitat
Politècnica de Catalunya.
• «La imatge social de la química», a càrrec de Xavier Duran.
Debat moderat per Lídia Rodrigo, IES L’Alzina, Barcelona.
— Sisè Debat de Química a l’IEC. Desembre de 1998. La geometria molecular.
• «Geometria d’espècies químiques senzilles. Teoria de la repulsió
dels parells d’electrons de la capa de valència», a càrrec de Pilar González,
de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• «Enllaç de valència versus orbitals moleculars. Hibridació d’orbitals.
Teoria de l’orbital molecular», a càrrec de Juan Carlos Paniagua, de
la Universitat de Barcelona.
— Setè Debat de Química a l’IEC. Març de 1999. El segon principi de la
termodinàmica i l’equilibri químic.
• «Abast i limitacions del segon principi de la termodinàmica», a càrrec
de David Jou, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• «Revisió de diferents maneres d’introduir l’equilibri químic», a càrrec
de Jaume Puy, de la Universitat de Lleida.
Jornades
• Taula rodona Química fina: problemes actuals i de futur (maig de 1992).
• Taula rodona Química fina i medi ambient (juny de 1993).
• La química en la indústria farmacèutica actual i perspectives de futur
(juny de 1997).
• Química combinatòria (juny de 1999).
Conferències i cursos
1987-1988
Sonoquímica orgànica, a càrrec de Jean Louis Luche, de la Universitat de
Grenoble (Curs CIRIT-SCQ).
Mètodes fotoquímics i fotofísics aplicats a l’estudi de molècules d’interès
biològic, a càrrec de Silvia Braslavsky, de l’Institut Max Plank, Müllheim
(Curs ICE-CIRIT-SCQ).
Workshop on quantum chemistry, a càrrec del Grup de Química Quàntica
(IEC-SCQ) (Girona, juny de1988).
1988-1989
Didàctica de la física i la química: Errors en la transmissió de conceptes,
a càrrec de Claudi Mans, de la Universitat de Barcelona.
Pattern formation in chemical systems, a càrrec de Theo Plesser, de l’Institut
Max Plank, Mülheim.
Formación estereoselectiva de nuevos enlaces C-C en azúcares y nucleósidos,
a càrrec de Federico Gómez de las Heras, del CSIC, Madrid.
Formació d’enllaços C-C i C-heteroàtom a partir de lligands ciclometal
·lats, a càrrec de Michel Pfeffer, de la Universitat d’Estrasburg.
Synthesis of natural and unnatural products, a càrrec d’Alan P. Marchand,
de la Universitat de North Texas.
La taula periòdica dels elements, a càrrec de Joaquim Sales, de la Universitat
de Barcelona.
Aminoàcids, pèptids i proteïnes: molècules essencials de la vida, a càrrec
de David Andreu, de la Universitat de Barcelona.
Teoria i aplicacions de l’espectroscòpia de dicroïsme circular (CD) a problemes
en química orgànica i biològica, a càrrec de David A. Lightner, de
la Universitat de Nevada-Reno.
Surfactant mixtures: theoretical and experimental aspects, a càrrec de
Claude Treiner, de la Universitat Pierre et Marie Curie, París.
La funció del coure en les oxidases de coure, a càrrec de Murray J. Ettinger,
de la Universitat Estatal de Nova York.
Bioquímica del coure relacionada amb malalties genètiques, a càrrec de
Murray J. Ettinger, de la Universitat Estatal de Nova York.
Conformational analysis with the consistent force field, a càrrec de Kjield
Rasmussen i Birgit Rasmussen, de la Universitat de Dinamarca.
1989-1990
Polyaniline electrochromism to stretch orientation, a càrrec d’Andy
Monkman, de la Universitat de Durham (Curs SCQ-CIRIT).
Analytical control and protection of the aquatic environment, a càrrec de
David E. Wells, del Departament d’Agricultura i Pesca per a Escòcia
(Curs SCQ-CIRIT).
Reaccions sensibles a l’estructura de l’elèctrode en electrocatàlisi, a càrrec
de Joan Miquel Feliu, de la Universitat d’Alacant.
Magnetisme de systèmes de basse dimensionalité, a càrrec de Marc Drillon.
EMICS, Strasbourg.
New explorations and synthetic applications of Pauson-Khand chemistry,
a càrrec de Neil Shore, de la Universitat de Califòrnia, Davis.
A. L. Lavoisier i els aspectes sociològics de la revolució química, a càrrec
d’Enric Casassas, de la Universitat de Barcelona.
1990-1991
Synthetic methodologies in organometallic and coordination chemistry, a
càrrec de Carlo Floriani, de la Universitat de Lausanne (Curs SCQ-CIRIT).
Folding in nucleic acids as studied by means of NMR investigations of
DNA hairpins, a càrrec de C.W. Hilbers, de la Universitat de Nijmegen,
Holanda.
Et (30) parameters of binary solvents mixtures, salt and surfactant solutions,
a càrrec d’Ilmar A. Koppel, de la Universitat de Tartu.
Detection principes in liquid chromatography and flow injection analysis
by the use of immobilized enzimes, a càrrec de G. Marko-Varga.
Aplicació de la fluorescència de raigs X als estudis medioambientals i
biològics, a càrrec de Maurice Leroy, de l’EEHE, Estrasburg.
Nous mètodes de separació aplicats a la determinació de pol.luents
inorgànics, a càrrec de Maurice Leroy, de l’EEHE, Estrasburg.
HPLC techniques for the analysis of marine toxins in shell fish, a càrrec
de James F. Lawrence, del Health and Welfare d’Ontario, Canadà.
Estudios de compuestos de relevancia bioquímica y médica por técnicas
de radiación pulsada, a càrrec de Jorge Chacón, del Paisley College of
Technology d’Escòcia.
La valeur des resultats en l’analyse de traces, a càrrec d’Alain Lamotte,
del Service Central d’Analyse du CNRS, Vernaison.
Propiedades fotoquímicas de compuestos porfirinoides, a càrrec de Silvia
Braslavsky, de l’Institut Max-Planck de Mülheim.
Fractal aggregation: models and experiments, a càrrec de Mitsugu Matsushita,
de la Universitat Chou, Tòquio.
1991-1992
The Cambridge structural database 3D search system, a càrrec d’Olga
Kennard, del Cambridge Crystallographic Data Centre (Curs SCQ-CIRIT).
Structure activity relationships in bioactive peptides, a càrrec d’Ettore
Benedetti, de la Universitat de Nàpols.
Solid state NMR of polymers. Advanced techniques 2D and 3D-NMR, a
càrrec de H. W. Spiess, de l’Institut Max-Planck, Mainz.
Applications of ion selective electrode measurements, a càrrec de Karel Vitras,
de la Universitat de Pardubice.
Cristalografía de proteínas en la industria farmacéutica, a càrrec de Celestino
Abad-Zapatero, dels Laboratoris Abbot, Chicago.
Autoionization dynamics of collisional complexes, a càrrec de Bruno Brunetti,
de la Universitat de Perusa.
Extraction métallique par des résins et des geles coordinantes, a càrrec de
Jean Pierre Brunnete, de l’EEHE, Estrasburg.
Conformation and exciton chirality of bilirubin and other bis-dipyrrinone
systems, a càrrec de David A. Lightner, de la Universitat de Nevada-Reno.
Cluster model for surface phenomena: character of the chemisorption
bond, a càrrec de Paul S. Bagus, de l’IBM Research Center de San José,
Califòrnia.
Synthesis, thermolysis and catalytic properties of paramagnetic organotitanium
compounds, a càrrec de Jan Teuben, de la Rijksuniversiteit Groningen.
Nuevos sensores químicos y nuevas aplicaciones, a càrrec de Francisco
Valdés Perezgasga, de l’IT La Laguna, Torreón, Mèxic.
The growth of rough surfaces under far from equilibrium conditions, a
càrrec de Paul Meakin, de la Universitat de Delaware.
Uso de las ftalocianinas como fotosensibilizadores en el rojo, a càrrec
d’Enrique San Román, de la Universitat de Buenos Aires.
Heterometallic large-ring metallamacrocycles, a càrrec de David M. L.
Goodgame, de l’Imperial College of Science, Londres.
1992-1993
Energetics of zirconium and niobium organometallic compounds, a càrrec
de Martinho Simoes, de l’Institut Superior Tècnic de Lisboa.
Ions specific polymers: design, synthesis and application, a càrrec d’A.
Warshawsky, de l’Institut Weizmann de Ciències, Israel.
Molecular stereodynamics via laser probing, a càrrec de John P. Simons,
de la Universitat de Nottingham.
Stereocontrol in the aldol reactons of ethyl ketones: total synthesis of marine
polypropionates from Siphonaria, a càrrec de Ian Paterson, de la
Universitat de Cambridge.
Efeito de solvente sobre parametros cinéticos, a càrrec de Raquel Gonçalves,
de la Universitat de Lisboa.
The institute for reference materials and measurements: tasks, tools and
trends, a càrrec de W. Muller, de l’Institut de Materials i Mesures. Joint
Research Center, CEE.
Dynamical aspects of chemical waves, a càrrec d’Stefan G. Muller, de
l’Institut Max-Planck, Dortmund.
Preparación de amionoácidos enantioméricamente puros a partir de la
glicina y de la alanina, a càrrec d’Eusebio Juaristi, de l’Instituto Politécnico
Nacional de México.
New technologies and materials in thin layer chromatography, a càrrec
de H. S. Rathore, de l’Aligarth Muslim University of India.
1993-1994
Data manipulation in computerized electrochemical sensoring, a càrrec
de Bozidar S. Grabaric, de la Universitat de Zagreb.
Fourty years of organo-iron chemistry, a càrrec de Peter L. Pauson, de la Universitat
de Strathclyde, Glasgow.
The Dur-Toeplitz approach to reactive scattering, a càrrec de M. Baer, del
Sorec NRC, Yaune, Israel.
La técnica de los potenciales modelo como herramienta para simular entornos
en sistemas extendidos, a càrrec de José A. Mejías, de la Universitat
de Sevilla.
1994-1995
The importance of hydrogen bonding in bile pigments, a càrrec de David
A. Lightner, de la Universitat de Nevada-Reno.
Complejos de carbeno de Fisher: intermediarios versátiles en síntesis orgánica,
a càrrec de José Barluenga, de la Universitat d’Oviedo.
Highly polar metal-metal bonds, a càrrec de Lutz H. Gade, de la Universitat
de Wuerzburg.
Structure and reactions of aryl-nitrenium and oxenium ions: from carcinogens
to natural products, a càrrec de Rudolph A. Abramovitch, de la
Universitat de Clemson-Carolina del Sud.
A new look at proton transfer and hydrogen bonding by NMR, a càrrec de
Hans-Heinrich Limbach, de la Universitat Lliure de Berlín.
1995-1996
Side chain conformaional constaints as a basis for apioid peptide mimetics,
a càrrec d’A. Tourwé, de la Universitat Lliure de Brussel.les.
Theoretical calculation of molecular spectra: NMR and vibrational, a càrrec
de Peter Pulay, de la Universitat d’Arkansas.
Photochemistry with fullerene and derivatives, a càrrec de Christopher S.
Foote, de la Universitat de Califòrnia.
Modeling enantioselectivity in chiral chromatography, a càrrec de Kenny
Lipkowitz, de la Universitat d’Indiana-Purdue.
Hydrogen-bonding. From solubility in water to the bloodbrain barrier, a
càrrec de Michael H. Abraham, de la University College, Londres.
1996-1997
Cinètiques químiques no clàssiques, a càrrec de K. Linderberg, de la Universitat
de Califòrnia, San Diego, La Jolla.
Molecular dynamics and free energy calculations on molecules of biological
interest, a càrrec de Peter A. Kollman, de la Universitat de Califòrnia,
San Francisco.
Characterization of solid acids, a càrrec de Russell S. Drago, de la Universitat
de Florida.
Cicle de conferències L’estat de les diferents àrees de la química a les portes
d’un canvi de segle:
• «La química orgànica al llindar del segle XXI», a càrrec de Josep
Font i Cierco, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• «Química inorgànica: desenvolupament històric i perspectives de
futur», a càrrec d’Ernesto Carmona, de la Universitat de Sevilla.
1997-1998
Biochemistry of organic matter in estuarine and coastal environments:
The use of lipid biomarkers, a càrrec de Laurent Bodineau, de la Universitat
de Lilla.
Frontal polymerization: from microgravity to new materials, a càrrec de J.
A. Pojman, de la Universitat de Southern Mississipí.
Les mil cares de la taula periòdica, a càrrec de Pilar González, de la Universitat
Autònoma de Barcelona.
Cicle de conferències L’estat de les diferents àrees de la química a les portes
d’un canvi de segle:
• «La química analítica al llindar del segle XXI», a càrrec de Miquel
Valcàrcel, de la Universitat de Còrdova.
• «La química física al llindar del segle XXI», a càrrec de Joan Bertran,
de la Universitat Autònoma de Barcelona.
1998-1999
Quantum mechanical study of the electron transfer reaction, a càrrec d’Isidore
Last, de la Universitat de Tel-Aviv.
Parámetros termodinámicos y cambios de volumen resueltos en el tiempo
en fotosensores biológicos. Rodopsina y rodopsina sensora de bacterias,
a càrrec de Silvia Braslavsky, del Max-Planck-Institut für Strahlenchemie.
Premis per a estudiants
Des de l’any 1989 s’ha atorgat anualment un premi i s’han esdevingut un
total d’onze edicions.
Publicacions
Taula periòdica dels elements. Primera edició: 1985; segona edició: 1990;
tercera edició: 1998.
Edició facsímil de la traducció catalana de la primera part del llibre
d’A. L. Lavoisier Tractat elemental de química, feta l’any 1919 per Miquel
A. Baltà i Florenci Coma. Barcelona, 1989.
Butlletí de les Societats Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i
Tecnologia (vegeu algunes de les publicacions de la Societat Catalana de
Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques).
• Volum IX, núm. 1: V Trobada: La recerca experimental en física i
química en el camp de la ciència de materials.
• Volum X, núm. 1: treballs diversos i les ponències i el debat de la jornada
de treball dedicada a Possibilitats d’incidència d’una política
científica de la Societat Catalana de Física en els Països Catalans.
• Volum X, núm. 2: Txernòbil i el seu impacte als Països Catalans.
• Volum XI: treballs diversos.
• Volum XII, núm. 1: VIII Trobada: La ciència i la tecnologia dels residus
i llur transformació.
• Volum XIII, núm. 2: IX i X Trobades: Ceràmiques modernes: caracterització,
ciència i tecnologia dels sòls; caracterització i interaccions
físico-químiques.
• Volum XIV, núm. 2: XI Trobades: La física i la telecomunicació.
• Volum XV: I Jornades de Meteorologia Eduard Fonserè.
• Volum XVI: Homenatge a Linus Pauling.
• Volum XVII: Txernòbil, 10 anys després.
• Volum XVIII: La química al llindar del segle XXI.
Revista de la Societat Catalana de Química, núm. 1 (2000).
Juntes directives
1988-1989
President: Josep Maria Ribó i Trujillo
Secretari: Miquel A. Seco i García
Tresorer: Francesc Trull i Borràs
Director de publicacions: Joaquim Sales i Cabré
Vocals:
Lourdes Díaz i Rovira
Ferran Pujol i Noguera
Vocals de suport: Claudi Mans i Teixidó
Miquel Àngel Pericàs i Brondo
Manuel Poch i Espallargas
Jesús Puyuelo i Galiano
Miquel Rigola i Lapeña
1989-1990
President: Josep Maria Ribó i Trujillo
Secretari: Miquel A. Seco i García
Tresorer: Francesc Trull i Borràs
Director de publicacions: Joaquim Sales i Cabré
Vocals:
Lourdes Díaz i Rovira
Ferran Pujol i Noguera
Vocals de suport: Claudi Mans i Teixidó
Miquel Àngel Pericàs i Brondo
Manuel Poch i Espallargas
Jesús Puyuelo i Galiano
Miquel Rigola i Lapeña
Delegat de l’IEC: Heribert Barrera i Costa
1990-1991
President: Josep Maria Ribó i Trujillo
Secretari: Albert Escuer i Fité
Tresorer: Francesc Trull i Borràs
Responsable de publicacions: Miquel A. Seco i García
Vocals:
Claudi Mans i Teixidó
Ferran Pujol i Noguera
Miquel Rigola i Lapeña
Josep M. Moretó i Canela
Josep Ros i Badosa
Joan A. Subirana i Torrent
Delegat de l’IEC: Heribert Barrera i Costa
1995
Presidenta: Pilar González Duarte
Secretari: Joan Suades i Ortuño
Tresorer: Joan Sola i Casadevall
Responsable de publicacions: Miquel Seco i García
Vocals:
Josep Armengol i Rocaspna
Josep M. Bayona i Termens
Joan Ferré i Baldrich
Lluïsa Matas i Jordi
Jaume Puy i Llorens
Josep M. Ribó i Trujillo
Lídia Rodrigo i Llopis
Olga Santaeularia i Lozano
1998-2001
Presidenta: Pilar González Duarte
Secretari: Jaume Olivella i Nello
Tresorer: Xavier Domènech i Antúnez
Responsable de publicacions : Oriol Rossell i Alfonso
Vocals:
Pere Alemany Cahner
Ricard Boquè i Martí
Miquel Esteban i Cortada
Jaume Farràs i Soler
Josep Font i Cierco
Montserrat Gómez i Simon
Jaume Puy i Llorens
Lídia Rodrigo i Llopis
Miquel Solà i Puig
Xavier Solans i Montfort
Gregori València i Parera
Antònia M. Vidal i Andreu
2002-2004
President: Àngel Messeguer i Peypoch
Secretari: Antoni Riera i Escalé
Tresorera: Josefina Guitart Mas
Responsable de publicacions: Oriol Rossell i Alonso
Vocals:
Pere Alemany i Cahner
Artur Bladé i Font
Rosa Caballol i Lorenzo
Ramon Canela i Garayoa
Jaume Farràs i Soler
Eric Jover i Comes
Santiago Olivella i Nello
Lluís Pagès Santacana
Cristina Palet Ballús
Antoni Planas i Sauter
Concepció Rovira i Angulo
2005-2007
President: Àngel Messeguer i Peypoch
Secretari: Antoni Riera i Escalé
Tresorera: Josefina Guitart Mas
Responsable de Publicacions: Pere Alemany i Cahner
Vocals:
Joan Carles Álvarez
Rosa Caballol i
Lorenzo
Ramon Canela i Garayoa
Jaume Farràs i Soler
Manuela Hidalgo i Muñoz
Eric Jover i Comas
Santiago Olivella i Nello
Lluís Pagès Santacana
Cristina Palet Ballús
Antoni Planas i Sauter
Oriol Rossell i Alfonso
Concepció Rovira i Angulo
2008-
President: Romà Tauler i Ferré
Secretari: Eric Jover i Comas
Tresorera: Cristina Palet Ballús
Vocals:
Pere Alemany i Cahner
Josep Bonjoch Sesé
Joan Cabré Castellví
Aureli Caamaño Ros
Josefina Guitart Mas
Manuela Hidalgo Muñoz
Jordi Llorca Piqué
Jaume Puy i Llorens
Concepció Rovira Angulo
Pilar Salagre Carnero
Pau Serra i Prat
Xavier Tomàs i Morer
Societat Catalana de Química. Institut d'Estudis Catalans.
Comentaris: wmscq@qo.ub.es.
