Definicions

Característiques Generals

Símbol de l'element: Abreviació del nom de l'element per representar l'element internacionalment, ja que en cada llengua l'element rep un nom diferent
Procedència del nom: Origen del seu nom actual
Descobridor: Persona que va aïllar per primer cop l'element
Any del seu descobriment: Any en que es va aïllar l'element per primer cop
Nacionalitat del descobridor: País on es va aïllar per primer cop
Descripció: Breu resum de les característiques principals de l'element

 


 

Propietats

Nombre atòmic: Nombre de protons del nucli
Massa atòmica: Massa de l'àtom. La unitat de massa atòmica (uma) és la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni-12 (C12). Aquest isòtop és el més abundant del carboni i la seva massa atòmica és de 12.0000 uma
Punt de fusió: Temperatura a la qual un cos passa de l'estat sòlid al líquid
Punt d'ebullició: Temperatura a la qual un cos passa de l'estat líquid al gasós
Densitat: Quantitat de massa per unitat de volum
Estats d'oxidació: És el nombre d'alectrons que ha de guanyar o cedir un àtom a un ió en un determinat estat de combinació per tal de passar a la seva forma elemental
Electronegativitat (Pauling): Capacitat que té un àtom per a atreure electrons de l'enllaç covalent que forma amb un altre àtom
Potencial d'ionització: Energia mínima necessària per a arrencar l'electró més exterior d'un àtom
Configuració electrònica: La configuració electrònica d'un àtom és la distribució dels electrons en els diversos orbitals atòmics. Per representar els electrons en orbitals atòmics s'utilitza la notació nlx en què n és el nombre quàntic principal, l representa el nombre quàntic secundari i x és el nombre d'electrons que ocupen els orbitals simbolitzats per l.
Per exemple, 2s1 indica que un orbital p del segon nivell esta ocupat per un electró.
Duresa (Mohs):

Resistència que ofereix un cos a deixar-se ratllar per un altre. mohs establí una escala de duresa mineralògica formada per deu minerals, a cadascun dels quals assignà un número, de l'1 al 10, que n'indicava el grau de duresa. Aquesta escala és la següent:

1 talc 6 ortosa
2 guix 7 quars
3 calcita 8 topazi
4 fluorita 9 corindó
5 apatita 10 diamant

Segons aquesta escala, el talc és el mineral més bla i el diamant el més dur. Per saber la duresa de qualsevol mineral, primer s'intenta ratllar-lo amb algun un dels de l'escala fins que no es ratlla. No obstant aix̣, mitjançant certa pràctica es pot saber la duresa sense que calguin els termes de l'escala, ja que els minerals de grau 1 i 2 es ratllen amb l'ungla; els de grau 3 amb una moneda de coure; els de 5, amb un vidre corrent, i els de 6, amb una navalla

Potencial normal de reducció: El potencial redox corresponent a una reacció reductora, tal com oxidant--n electrons--reductor
Conductivitat tèrmica: Velocitat de propagació de la calor entre dos punts d'un material normalment sòlid
Conductivitat elèctrica: És la facilitat amb què deixa passar el corrent elèctric d'un conductor d'aquest material d'1 m de longitud i d'1mm2 de secció
Calor específic: Quantitat de calor necessària per a elevar 1 grau la temperatura d'1 gram d'una substància
Calor de fusió: Quantitat de calor que absorbeix 1 gram d'una substància en passar de sòlida a líquida, a la temperatura de fusió
Calor d'evaporació: Quantitat de calor que cal subministrar a 1 gram d'una substància en estat líquid perquè passi a l'estat gasós. És igual i oposada a la calor de de condensació, que és la quantitat de calor que hom obté quan 1 gram de vapor passa a l'estat líquid
Calor d'atomització: Quantitat de calor que cal subministrar al mol o àtom-gram d'una substància perquè augmenti la temperatura 1 grau
Energia d'ionització: Energia necessària per a guanyar o perdre electrons. La 1ª energia d'ionització seria l'energia necessària per extreure un electró, la 2ª per extreure'n dos i la 3ª per a extreure'n tres
Afinitat electrònica: Energia que mesura en eV (electró-volts) la capacitat de formar ions que té un àtom. Ex : L'energia de la reacció F + e- → F- mesura l'afinitat. Les corresponents als halògens són positives, la qual cosa indica l'estabilitat dels ions
Radi atòmic: Distància entre el centre del nucli d'un àtom i els seus electrons més allunyats
Radi covalent: Es diu de la meitat de la distància entre els centres de dos àtoms d'un mateix element units per un enllaç covalent
Radi iònic: Distància entre el centre del nucli d'un ió i els seus electrons més allunyats
Volum atòmic: Quocient entre el pes atòmic d'un element i la seva densitat mesurada en el zero absolut; correspon al volum ocupat per un àtom-gram de l'element en estat sòlid a la temperatura esmentada mesurat en cm3
Polaritzabilitat: Qualitat d'una molècula de presentar polaritat en l'interior d'un camp elèctric

 


 

Isòtops clau

Cadascun dels nuclis d'un element amb el mateix nombre atòmic i massa diferent (igual nombre de protons i diferent nombre de neutrons). Es determinen mitjançant l'espectograf de masses.
 
Nucli: Nombre de neutrons que conté l'àtom en el seu nucli.
Massa atòmica: Massa de l'isòtop. La unitat de massa atòmica (uma) és la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni-12 (C12). Aquest isòtop és el més abundant del carboni i la seva massa atòmica és de 12.0000 uma
Abundància: Abundancia de l'isòtop en el medi sobre el total de protons que té l'element.
Mitjana de vida: Vida de l'isòtop. En cas de que sigui estable, aquell isòtop no es descompon o es destrueix amb el pas del temps.

 


 

Enllaços Covalents

Els enllaços covalents són un tipus d'enllaç químic en el que dos àtoms comparteixen un parell d'electrons (per ex. H-H). Dos àtoms també poden compartir més d'un parell d'electrons; llavors es formen enllaços dobles, enllaços triples, que en general s'anomenen enllaços múltiples (per ex. N ≡ N).
 
Entalpia d'enllaç: Variació d'entalpia que acompanya la formació d'un mol de molècules diatòmiques a partir dels àtoms aïllats en estat gasós, a la pressió d'una atmosfera. Totes les entalpies d'enllaç són processos exoenergètics.

 


 

Estructura Cristal·lina

Estructura que presenta l'àtom en diverses formes alotròpiques, no hi son totes les possibles, només hi ha la principal.